dilluns, 31 de març del 2008

Educar en la diversitat

Si alguna cosa hi ha en un grup d'una escola rural és diversitat. Evidentment tots els mestres a la seva aula es troben amb un grup totalment heterogeni, nombrós i que mai va tot a la una. Però si a més a més cada un dels infants es mou sota una programació diferent, uns continguts diferents, uns objectius diferents i inclús un curriculum diferent, sembla que es compliqui. Sigui com sigui buscant informació he trobat la ressenya del següent llibre que penso q compraré:

Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat

Aldámiz-Echevarría, M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.; Masalles, J.; Masip, M.; Muñoz, E.; Notó, C.; Ortega, A.; Ribera, M.; Rigol, A.

escrit; llibre 371.9 COM

Editorial Graó, 2000

Té 153 pàgines, amb bibliografia després de cada apartat

Coincidint amb la controvèrsia sobre la possibilitat d'educar en la diversitat, el llibre presenta una sèrie de propostes sorgides de la pràctica del dia a dia, de les reflexions compartides i de l'experimentació de propostes innovadores contrastades amb els límits i possibilitats que suposa la pràctica docent.


Nosé si algú l'haurà llegit.
No parlarà de l'escola rural (m'agradaria saber si hi ha gaires llibres que en parlin amb nivell pràctic i només des de la teoria) però suposarà tenir una miqueta més d'idea de la situació; m'ha agradat que es donin propostes sorgides de la pràctica, i no només la relació de conceptes i mesures mínimes bàsiques de l'educació en la diversitat.
La teoria ja ens la sabem, volem una ajuda pràctica de cara a l'aula i als nostres nens. Petites idees que ens donguin l'empenta final per poder portar correctament el grup; penso que amb una empenteta a tots ens és més fàcil emprendre "sols" el camí.
Dic sols entre cometes perquè penso que un mestre no pots quedar-se mai sol i aïllat del seu entorn i el què passa sinó que ha de sentir, saber i palpar noves idees o mogudes; no obstant, però, no sempre ha d'anar a cavall d'un altre que faci la feina i tingui les idees perquè a part de ser dolent pel mestre serà dolent pels nens amb els quals treballa: les seves necessitats no seran les mateixes que les d'un altre grup.

En fi, nosé si m'hauré explicat....


2 comentaris:

Núria ha dit...

Hola!
Jo també sóc mestra, ara mateix de 24 dimoniets de P3.
L'any passat vaig estar en una Zer a l'Alt Empordà i em va agradar molt treballar-hi, el grup és molt més reduït (només tenia 8 nens, ara en tinc el triple), l'ambient és més familiar, etc.
Actualment hi estic molt bé en aquesta l'escola, l'únic problema que hi trobo és el gran nombre de nens i nenes. A l'hora de treballar m'encantaria fer-ho TOT a base de manipulació i experimentació, com feia l'any passat, però aquí més impossible. A sobre de suport... res de res!
Però bé, fem el que podrem, oi?
Jo vaig cada dia a l'escola amb un somriure d'orella a orella i els meus nens em fan la persona més feliç del món amb els seus petons i abraçades (tot i que ja saps que amb aquests dimoniets no es pot baixar mai la guardia, cada dia de "sargento", jejeje).
Espero anar llegint-te sovint, m'agrada anar llegint blocs de mestres, comparteixes opinions, informacions, dies d'esgotament, etc.
Fins aviat!

Aprenent de mestra ha dit...

Ostres 24 en són una pila! Jo estic molt bé amb els meus 4 petits però se'm fa molt complicada l'organització i que tots tirin el que han de tirar fent tots el mateix a l'hora. Vaig ben perduda i em sento mala mestra jejeje
M'agradaria saber aprofitar molt més el fet de ser poquets i estar en contacte total amb l'entorn... però vaja, tal com diu tu fem el que podem!
A veure si aocnsegueixo més pràctica, consells, etc. jeje

Gràcies per la teva visita, fins aviat :)