dimecres, 9 de juliol de 2008

Vacances

S'ha acabat el curs. Vull penjar un foto de la tapa de l'àlbum però la veritat és que entre cursets i vacances no tinc temps.

Faig una petita actualització per mostrar-vos als lectors una carta que he llegit avui al diari. Espero que us agradi :)

Fins aviat

Les vacances dels mestres
Jordi Sedó / Sociolingüista i docent jsedo@xtec.cat

És freqüent, quan arriben aquestes dates, que hi hagi qui s'exclama de les vacances que tenim els docents. És cert: penso que no caldria que en tinguéssim tantes, sincerament. Amb un mes, ja n'hi hauria prou. Perquè ensenyar no és una heroïcitat.

ENSENYAR ÉS UNA FEINA QUE té avantatges i inconvenients com qualsevol altra. I hi ha docents victimistes que quan van a treballar sembla que vagin a fer una croada. No, no... Fer de professor és fer de professor. Com fer de taxista, de metge o d'escombriaire.

PERÒ LES NOSTRES VACANCES són un privilegi que sembla indignar tothom. Ara, també és un privilegi guanyar tants diners com guanyen, posem per cas, els dentistes o els esportistes d'elit i ningú no se n'exclama...! O que els taxistes puguin plegar de la feina quan els vingui bé o fer més hores si els convé; o treballar en una oficina sense que ningú t'atabali i amb aire condicionat; o en una fàbrica i, quan plegues, oblidar-te'n per complet fins l'endemà...

SÓN O NO SÓN PRIVILEGIS, tot això, també? Privilegis dels quals els docents no gaudim, perquè hem escollit la feina que hem escollit. Com tothom, que, podent haver-se fet mestre, va optar lliurement per fer-se dentista, o esportista d'elit, o taxista, o oficinista, o operari d'una fàbrica.

ARA, QUIN PRIVILEGI ÉS més gran? Això sí que entra en el terreny de la subjectivitat, però imagineu, tots els que treballeu d'esportistes d'elit, de dentistes, de taxistes, d'oficinistes o en una fàbrica, que tothom demanés que us canviessin les condicions de treball a canvi de no res!

PERQUÈ, A MÉS, QUINES SÓN les raons que s'addueixen perquè els mestres facin menys vacances? Doncs resulta que és perquè els pares no saben què fer-ne, de les criatures! Siguem seriosos, si us plau. Què som els docents? ¿Cangurs a sou o professionals de l'ensenyament? Dir que els docents hem de tenir menys vacances perquè entretinguem els fills és, simplement, insultant!

NATURALMENT, CAL ARBITRAR alguna mesura perquè els pares puguin anar a treballar tranquils durant les vacances escolars, però, amics, no hem de pensar pas en els professors, sinó en cangurs, esplais, monitors de natació, colònies o vés a saber què. Si això s'ha de sufragar amb càrrec a la despesa pública o no són figues d'un altre paner. Però els docents no cobrem per entretenir nens, sinó per educar-los. Què us havíeu pensat?

PERSONALMENT, NO NECESSITO tantes vacances i crec que són innecessàries, però tampoc no estaria disposat a cedir-les a canvi de no res perquè qualsevol modificació de les condicions de treball no pot ser a canvi de no res. És un dret elemental dels treballadors.

CREC QUE CALDRIA FER UN replantejament seriós de tot plegat i arribar a acords satisfactoris per a totes les parts, però, en cap cas, no acceptaria tasques similars a les d'un monitor d'esplai ni un augment de les hores lectives dels infants. I molt menys, a més de trenta graus de temperatura i sense aire condicionat!

AIXÍ COM, DES DE LA PART DOCENT, més d'una vegada s'han intentat emmascarar reivindicacions que són purament laborals amb suposades millores de la qualitat de l'ensenyament, també ens cal reconèixer que, des de la part de les famílies, s'intenta sovint emmascarar la demanda d'un calendari a la mesura dels adults amb el dubtós bé que representaria per als nens un augment de les hores de classe.

(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 9 de juliol del 2008)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també he llegit aquest text del Jordi Sedó i no és una carta sinó un article publicat a les pàgines de Diàleg del diari Avui.
Estic molt d'acord amb el que diu. Sempre llegeixo les coses que escriu i m'interesa molt el que diu.

Cat ha dit...

anònim sí, és un article. Ho vaig veure després... em sap greu.
L'important era el contingut.

Gràcies pel comentari!

Cat